QUÈ ÉS? | QUI SOM? | ON SOM? | FES-TE'N SOCI | ACTUALITAT | ENVIA'NS UN CORREU
ACTUALITAT
  ISABEL-CLARA SIMÓ, 49è PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES
  20/02/2017 | Redacció OCB REDUIR
 

En el Palau de la Música de Barcelona, el dilluns dia 20 de febrer, Òmnium Cultural va lliurar el 49è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a l'escriptora d'Alcoi Isabel-Clara.

Isabel-Clara Simó neix el 4 d'abril de 1943. Estudia a l'acadèmia que dirigia el seu pare i es llicencia en Filosofia a la Universitat de València (1965), on fa coneixença amb els primers grups nacionalistes sota el mestratge de Joan Fuster. Es dedica a l'ensenyament, que exerceix primer a Bunyol, després a Figueres (Alt Empordà). El 1968 es casa amb el periodista Xavier Dalfó, fundador de Canigó, aleshores de publicació mensual, que tenia prohibit, explícitament, publicar cap article en català: «Jo li vaig suggerir que férem un algun articlet a veure què passava, i al final, amb el meu català trontollant, el vaig fer. El vam publicar i va fer tanta il·lusió que tothom a Figueres me'n parlava. I en vam fer un altre, i de mica en mica, de sobte, ens vam trobar amb una revista en català que tenia un article petit al final en castellà, per a poder fer la trampa del bilingüisme.» (El Temps, març de 1994). Després de diversos expedients, escorcolls domiciliaris, detencions, judicis i lluita per tirar endavant la publicació, amb la democràcia, Canigó plega.

A Figueres neixen dos dels seus fills, Cristina i Xavier, i el 1973 s'instal·la amb la família a Barcelona, on neix la seva filla Diana. Treballa a l'Institut Sant Josep de Calassanç i s'examina de les assignatures de la carrera de Periodisme (1972). Des del 1972 fins al 1983 dirigeix Canigó, convertit en setmanari, des d'on esperona i dóna veu a les generacions de joves escriptors. De catedràtica d'institut passa a exercir durant quatre anys a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra, mentrestant, es doctora en Filologia Romànica (1995), amb la tesi Anàlisi del Discurs: el simbolisme templer dirigida per Sebastià Serrano.

Membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, ocupa el càrrec de vicepresidenta al Principat durant el període 1985-1988. El 1996 és nomenada delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en l'etapa que aquest organisme va passar a formar part de la Institució de les Lletres Catalanes, càrrec que exerceix fins al 1998. El 1999 la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi.

Al llarg de quatre dècades publica amb regularitat una cinquantena llarga de títols, principalment de narrativa però també de poesia, teatre, assaig, guions radiofònics i televisius, prosa memorialística i traducció; a més dels articles publicats en premsa.

El 1978 inicia la seva trajectòria literària amb la concessió del Premi Víctor Català, amb el recull És quan miro que hi veig clar (1979). Publica Alcoi-Nova York (1985), Històries perverses (1992), guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or, tema que té continuació a Perfils cruels (1995). Dones (1997) és objecte, l'any 2000, d'una versió cinematogràfica amb guió de Jordi Cadena i direcció de Judith Colell. Després de l'èxit de Dones, elabora una caricatura mordaç de l'univers masculí a Estimats homes (una caricatura) (2002), que segueix el 2010 amb el recull de narrativa Homes. El 2004 publica Angelets, amb el qual analitza el cantó fosc de la infantesa.

Entre les seves novel·les destaquen, entre d'altres, Júlia (1983), T'estimo Marta (1986); Els ulls de Clídice (1990), La veïna (1990), La Nati (1991), La salvatge (1993), elegia de Dolores Mendoza guardonada amb el Premi Sant Jordi, traduïda a nombrosos idiomes i amb reedicions constants; El Mossèn (1994), La innocent (1995), El professor de música (1998), El gust amarg de la cervesa (1999); T'imagines la vida sense ell? (2000), Hum... Rita! L'home que ensumava dones (2001), Amor meva (2010), Els invisibles (2013), o Jonàs (2016), entre altres.

Cal destacar també la seva tasca periodística, iniciada amb els primers articles a Canigó i ampliada a partir de 1999 a la columna diària "De Fil de Vint", del diari Avui. El 2003 en recull els millors articles al volum En legítima defensa. També col·labora habitualment a Serra d'Or i El Temps.

És autora, entre altres, dels assajos Sobre el nacionalisme (2000), on dialoga sobre la identitat catalana en l'actualitat; o Si em necessites, xiula (2005), un sentit homenatge a Montserrat Roig. 

Ha participat en nombrosos congressos acadèmics i ha realitzat més de mil conferències, tant als Països Catalans com a l'estranger així com també ha col·laborat regularment en nombrosos mitjans de comunicació, ha participat en diverses obres col·lectives i d'investigació i la seva bibliografia també compta amb diversos títols teatrals.  

El 2013 és nomenada filla predilecta i reconeguda amb la medalla d'Or de la seva ciutat natal, Alcoi, i també rep el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, atorgat per votació directa del col·lectiu d'escriptors.

 El 2016 és nomenada degana de la Institució de les Lletres Catalanes

 

   
Annex Isabel-Clara Simó

 

Tornau a la llista de notícies
VEURE MÉS