OCB
QU╚ ╔S? ACTUALITAT
Actualitat de l'OCB

Els anys noranta varen suposar un nou bot en les línies de feina de l'entitat, amb mobilitzacions importants a favor de la llengua i l'autogovern. El 1991 l'OCB va promoure la plataforma Volem Comandar a Ca Nostra, que demanava des de la societat civil el reconeixement de les Balears com a nacionalitat històrica. L'entitat liderà també l'oposició a l'Ordre Rotger, de 1994, que suposava liberalitzar l'ensenyament en català, però no en garantia l'avanç. Una àmplia plataforma ciutadana es va posar en marxa per reivindicar un decret que garantís que un mínim d'un cinquanta per cent de l'ensenyament fos en català. La I Diada per la Llengua i l'Autogovern, de 1995, va unir la Rambla de Palma amb el Consolat de la Mar a través d'una gran cadena humana que va aplegar més de 20.000 persones a favor de la llengua. Hi varen seguir, en anys successius, la II Diada per la Llengua (1996), que va reivindicar el reconeixement com a nacionalitat històrica amb un gran mural humà a la Plaça Major de Palma; la III Diada per la Llengua (1997), que va omplir el passeig del Born; la IV Diada (1998), que va omplir Cort; i la V Diada, una de les més multitudinàries, que va unir en una nova cadena humana la plaça d'Espanya i el Consolat de Mar. Entretant, l'any 1997 el Govern havia cedit a la pressió popular i havia aprovat un Decret de mínims. Les Diades per la Llengua i l'Autogovern s'anaren repetint fins a l'any 2004. En seu conjunt varen representar un canvi fonamental en la percepció social del moviment a favor de la llengua, la cultura i l'autogovern: varen demostrar que hi havia molta gent disposada a sortir al carrer per reivindicar els seus drets com a ciutadans d'un país. També varen ajudar a sensibilitzar la societat sobre la situació precària de la nostra llengua i cultura i de la necessitat d'emprendre mesures destinades a la seva conservació.

Els primers anys del segle XXI han suposat canvis per a la nostra societat. El retorn al poder de Jaume Matas va significar una passa enrere en les conquestes aconseguides durant els trenta anys anteriors. Per primera vegada, un govern de Balears va prendre mesures contra la llengua pròpia: va tancar Som Ràdio, va retallar el pressupost de normalització lingüística, va fer davallar els requisits de català per als funcionaris, va fer retrocedir la llengua a l'Administració pública, i va crear un grup de mitjans de comunicació majoritàriament en castellà. Les agressions varen ser especialment importants en l'ensenyament, amb la promulgació del Decret Fiol. Totes aquestes mesures han tengut l'OCB davant, impulsant la plataforma Som i Serem Ràdio (2003), l'Assemblea per la Llengua (2004) i totes les mobilitzacions a favor de la nostra cultura. Amb la caiguda del Govern Matas, s'obre una nova etapa, en què l'Obra Cultural Balear confia que la llengua i la cultura rebin un impuls renovat per part de l'Administració.

El moment actual de l'entitat és esperançador: té 2.500 socis i una massa social de 7.000 persones; ha canviat recentment de local (del carrer Impremta a Pare Bartomeu Pou); ha acabat les obres de Can Alcover, futur centre cultural i seu oficial de l'entitat. L'Obra Cultural Balear ha iniciat una fase de creixement i reforçament de la xarxa territorial, amb ha obert noves delegacions i ha arribat a acords amb altres entitats per fer feina a nivell local. L'objectiu és teixir una gran xarxa a favor de la llengua, la cultura i l'autogovern, que arribarà a totes les Illes Balears i a tots els Països Catalans a través de la Federació Llull. L'OCB també ha liderat una sèrie de mobilitzacions a nivell local a favor de la llengua, la cultura i l'autogovern, emmarcades dins la campanya Sus Mallorca, i altres a favor d'un ensenyament i una cultura de qualitat, que s'adrecen a la comunitat educativa.





© 2017 OBRA CULTURAL BALEAR  Carrer de Sant Alonso, 24 (Can Alcover)  07001 Palma (Mallorca)   TelŔfon 971 723 299   Fax 971 719 385   ocb@ocb.cat